Em vaig trobar una paraula. Al marge del camí. Vella i arrossinada, estava plena de brossa i tenia una mica de verdet. Es deia albúrnia. “On vas amb aquesta paraula tan galdosa?”, em deien els amics. “Que no veus que no et pot fer altra cosa que nosa? És vella, lletja i ningú la deu fer servir per a res. Vés a saber què vol dir!”. Jo sí que sabia què volia dir, que l’havia sentida molt a la meva terra per anomenar les gerres metàl·liques amb què els pagesos baixen la llet a la Seu. Però quan vaig mirar si era al diccionari, encara em va agradar més. També es deien d’aquesta manera les gerres de terrissa que contenen mel. Albúrnia de mel. M’agradava. Era de bon dir i de bon dur. La tenia arraulida a una vora de l’enteniment i semblava que em fes companyia. I llavors vaig veure la Maria dels Àngels. La Maria dels Àngels m’agradava d’allò més. Sempre m’havia agradat. Molt. Però es veu que jo a ella, en canvi, no li feia gens el pes, perquè mai no en feia cabal, de mi. Sempre semblava teni...