dimecres, 30 de gener de 2008

Secció LLIBRES


Recomanacions de llibres, ressenyes, autors, títols, temes que t'interessen, i fragments seleccionats per tu mateix: tot ho trobaràs a la secció LLIBRES

Videojocs educatius_article de Toni de la Torre

Videojocs educatius AVUI. 27/1/2007

Toni de la Torre
Periodista expert en videojocs i noves tecnologies


Els vint-i-set països de la Unió Europea s'han proposat establir un control sobre els videojocs per evitar que el que anomenen "una proliferació de videojocs violents" arribi a les mans dels menors que els fan servir. Així ho va explicar el comissari europeu de Justícia, Llibertat i Seguretat, Franco Frattini, promotor de la iniciativa, després d'una reunió a Dresden. La iniciativa pretén controlar a través de la llei determinats continguts d'una indústria que ja fa anys que s'autoregula a través d'un codi, el PEGI, que informa a la caixa de cada videojoc sobre els seus continguts.A ALEMANYA FINS I TOT PARLEN DE PROHIBICIÓ després de l'assalt armat a l'escola d'Emsdetten per part d'un exalumne de 18 anys aficionat als videojocs violents. "Si es comprova que el segrestador havia passat molt de temps jugant a videojocs violents la legislació alemanya haurà d'actuar en conseqüència", ha explicat Angela Merkel. Aquest cas de violència ha tornat a escalfar el debat sobre si els videojocs violents converteixen els jugadors en assassins, un clàssic dels mitjans de comunicació que ja ha viscut diversos episodis, com el de l'assassí de la catana de Múrcia.
EL QUE SEMBLEN IGNORAR A LA UE, on no han dubtat a aprofitar l'avinentesa per tornar a posar la qüestió dels videojocs sobre la taula, és que no es pot parlar de "proliferació de videojocs violents" quan només un 2% dels distribuïts a l'Estat espanyol són per a majors de 18 anys. I no només això, sinó que des de fa un temps el que prolifera són els videojocs educatius, en un esforç de les companyies per crear videojocs interessants que agradin -i interessin- tant als fills com als pares.
NO EN VA, EL VIDEOJOC DE L'ANY ha estat el Brain Training per la Nintendo DS, un videojoc on l'objectiu no és atropellar velletes ni assassinar prostitutes, sinó guanyar agilitat mental a través de diverses proves de lògica i aritmètica. El problema és que des dels mitjans de comunicació és molt més fàcil -i sucós- parlar de Grand Theft Auto. Els estudis que han provat de relacionar videojocs amb comportaments violents o agressius han fracassat l'un rere l'altre; en canvi, diversos estudis han demostrat que els videojocs fomenten habilitats que després són molt útils per enfrontar-se a la vida professional, com la presa ràpida de decisions, els pensament estratègic o el treball en equip.
EN CONTRA DEL QUE ES CREIA fa anys, avui sabem que els videojocs fan els joves més sociables i fomenten el desenvolupament d'habilitats directives i la autosuperació, cosa que demostra que és possible educar i entretenir. De fet, ja hi ha escoles on els mestres s'han atrevit a utilitzar videojocs com Age Of Empires per ensenyar història, l'English Training per estudiar idiomes o Los Sims per estudiar relacions socials. Als nens els agraden els videojocs però s'avorreixen a l'aula. ¿Com podem portar aquesta motivació pels videojocs a l'àmbit educatiu? Tot consisteix a fer que els professors perdin les pors i facin servir els videojocs per extreure'n les mateixes lliçons dels llibres de text.
AMB UN VIDEOJOC ES POT APRENDRE més coses de les que ens imaginem. No només transmeten coneixements que podem aplicar a la vida real, sinó que plantegen problemes morals, tenen una mirada crítica davant el món i tenen consciència social davant conflictes d'arreu del món. En els últims temps els videojocs han fet un esforç per apropar-se a la realitat de les empreses i avui dia també podem trobar videojocs centrats en una professió, com la d'advocat (Phoenix Wright), la medicina (Trauma Center), la gastronomia (Cooking Mama) o la musical (Guitar Hero).
LES EMPRESES DE VIDEOJOCS no només estan d'acord que la UE vulgui fer una llei per regular la seva indústria, sinó que n'estarien encantats. Una legislació acabaria per sempre més amb l'eterna polèmica dels videojocs violents i ajudaria als pares a perdre la por -aquell terror ancestral, atàvic i descomunal que inspira tot el que és desconegut- a topar amb aquell 2% cada vegada que entren en una botiga de videojocs. A partir d'ara comprin videojocs, juguin i, si no aprenen res, els retornen el diners.

Videojocs educatius

http://www.e-barcelona.org/index.php?name=News&file=article&sid=8256

DE MOMENT_Descobriment de lèxic

Em vaig trobar una paraula. Al marge del camí. Vella i arrossinada, estava plena de brossa i tenia una mica de verdet. Es deia albúrnia. “On vas amb aquesta paraula tan galdosa?”, em deien els amics. “Que no veus que no et pot fer altra cosa que nosa? És vella, lletja i ningú la deu fer servir per a res. Vés a saber què vol dir!”.

Jo sí que sabia què volia dir, que l’havia sentida molt a la meva terra per anomenar les gerres metàl·liques amb què els pagesos baixen la llet a la Seu. Però quan vaig mirar si era al diccionari, encara em va agradar més. També es deien d’aquesta manera les gerres de terrissa que contenen mel. Albúrnia de mel. M’agradava. Era de bon dir i de bon dur. La tenia arraulida a una vora de l’enteniment i semblava que em fes companyia. I llavors vaig veure la Maria dels Àngels.

La Maria dels Àngels m’agradava d’allò més. Sempre m’havia agradat. Molt. Però es veu que jo a ella, en canvi, no li feia gens el pes, perquè mai no en feia cabal, de mi. Sempre semblava tenir massa pressa per escoltar-me. Aquell capvespre, així que la vaig veure venir, la paraula trobada em va venir de sobte a la boca i la hi vaig amollar: “Albúrnia de mel!”.

Es va parar i em va llançar una mirada entre esverada i sorpresa, amb l’entrecella arrufada. Aquesta vegada, però, es va aturar. “Et sembla aquesta una bona paraula per dir a una noia?”, em va etzibar tota tibada. “I tant!”, li vaig respondre, “m’agrada com sona quan te la dic: albúrnia de mel!”.

El posat enterc de la Maria dels Àngels s’anava ablanint a poc a poc. “No et sembla massa esdolceïda...?”. “I ara!”, vaig replicar, “només és vella i poc coneguda. Ningú més te la dirà, mai. I, no sé, a mi em fa l’efecte que té alguna cosa de màgic...”. “Vols dir?”

Un somrís li havia nascut a una punta de la boca, la va recórrer de llarg a llarg i se li va escampar per tota la cara. Em va mirar amb ulls murris i va dir, abans d’anar-se’n, “Camanduler!”.

Però em va deixar el somrís sencer. Realment devia ser màgica, la paraula, perquè m’havia donat més la Maria dels Àngels que totes les altres paraules del diccionari. I m’havia regalat una altra paraula. Albúrnia de camanduler...


Pep Albanell, escriptor i professor de l’Escola d’Escriptura.

dilluns, 28 de gener de 2008

"Dona havia de ser!"



Alguns conductors masculins profereixen aquest comentari en ple tràfec circulatori arran de maniobres efectuades per una dona, segons ells, de manera lenta o errada. Açò mostra el sexisme de la societat. Però on té els orígens? Com es desenvolupa ara?

Ja la literatura medieval reflecteix el rol històric diferent de la dama –passiva i desvalguda- en contrast amb el trobador, qui s’arriscava activament pel seu amor. Així mateix, esmentarem si més no dues mostres de la literatura popular: és un llenyataire qui allibera del llop la Caputxeta indefensa. I el príncep desperta amb un bes salvador la dama que dormia passivament i profunda sota l’encanteri.

Avui dia el llenguatge publicitari també palesa la diferència dels rols. Per exemple, els anuncis d’aliments per a aprimar-se solen ésser protagonitzats només per dones. La salut preocupa a tota la població, però l’enfocament només estètic de la dietètica amaga el següent “manament social”: “-Amb el teu aspecte extern actual no seràs feliç. Només importa el cos. T’has de cuidar perquè has d’estar atractiva per als homes”.

En efecte, la publicitat és un àmbit poderós en què missatges discriminatoris d’aquesta mena s’emeten (conscientment?) i els rebem sense adonar-nos-en. Tant de bo els reflexionàrem, els qüestionàrem i els rebutjàrem.

No tots som publicistes, però tots nosaltres usem la llengua. L’ús de l’expressió “-Qui tinga més collons, que ho faça” connota que la valentia és només masculina. En tant que usuaris, tenim al nostre abast reflexionar sobre com ens expressem i decidir el desús d’aquesta i de moltes altres, com ara: “-Eixe ofici és de xiques” o “-Dona havia de ser!”.

foto


Gràcies a les Normes de 1932 els valencians hem aprés a escriure la nostra llengua, el català, amb uniformitat.

vídeo recomanat

"romput" "estellés" "València" veu d'Ovidi Montllor i text del mateix VAE. Bonic!

dijous, 24 de gener de 2008

inauguració de la prova

amb aquestes línies s'inaugura el bloc de proves