c6rm1n6: Frases fetes a la xarxa

dilluns 5 de maig de 2008

Frases fetes a la xarxa

Frases fetes del cos humà

Més frases fetes: podeu consultar-hi aquelles que tenen explicació

2 comentaris:

Sàlvia ha dit...: Hola Carmina: ja he penjat el comentari sobre el teu blog. Felicita als alumnes de part meua.

Besadetes
Sàlvia
http://bibliopoemes.blogspot.com; 6 de maig de 2008 18.06
Sàlvia ha dit...: Ah, per cert, supose que coneixeràs el "diccitionari"ue edita Víctor Pàmies. Te'l recomano (per si de cas), tot el blog de dites i frases fetes.

http://diccitionari.blogspot.com/
Ciao; 6 de maig de 2008 18.12

Benvinguts, passeu, passeu!

Salutacions i agraïments a les persones que visiteu aquest bloc.
Quina sorpresa més agradable comprovar que us hi acosteu des de llocs tan nombrosos i diversos com ara:

Sarria (Galícia); Galaroza i Benalmádena (Andalusia); Madrid; Fraga (Osca); Olot, Salt, Palamós, Sant Feliu de Guíxols, Lloret de Mar, Manresa, Sabadell, Barcelona, Badalona, Calafell, Lleida, Almenar, Tarragona, Alcanar (Catalunya); Benicarló, Mas Dalentao, Vilafamés, Benicàssim, Castelló, Almassora, Borriana, Vall d'Uixó, València, Dénia, Xàbia, Ibi, Villena, Benidorm, Alacant, Torrevella (País Valencià); Palma (Illes Balears)...

Gràcies a tots i totes per la visita i... torneu per ací quan vulgueu!

Un conte sobre el plaer de descobrir paraules noves.

DE MOMENT

Em vaig trobar una paraula. Al marge del camí. Vella i arrossinada, estava plena de brossa i tenia una mica de verdet. Es deia albúrnia. "On vas amb aquesta paraula tan galdosa?", em deien els amics. (...) "És vella, lletja i ningú la deu fer servir per a res"."Vés a saber què vol dir!".

Jo sí que sabia què volia dir, que l'havia sentida molt a la meva terra per anomenar les gerres metàl·liques amb què els pagesos baixen la llet a la Seu. Però quan vaig mirar si era al diccionari, encara em va agradar més. També es deien d'aquesta manera les gerres de terrissa que contenen mel. M'agradava. Era de bon dir i de bon dur. La tenia arraulida a una vora de l'enteniment i semblava que em fes companyia. I llavors vaig veure la Maria Àngels.

La Maria dels Àngels m’agradava d’allò més. Sempre m’havia agradat. Molt. Però es veu que jo a ella, en canvi, no li feia gens el pes, perquè mai no en feia cabal, de mi. Sempre semblava tenir massa pressa per escoltar-me. Aquell capvespre, així que la vaig veure venir, la paraula trobada em va venir de sobte a la boca i la hi vaig amollar: “Albúrnia de mel!”.

Es va parar i em va llançar una mirada entre esverada i sorpresa, amb l’entrecella arrufada. Aquesta vegada, però, es va aturar. “Et sembla aquesta una bona paraula per dir a una noia?”, em va etzibar tota tibada. “I tant!”, li vaig respondre, “m’agrada com sona quan te la dic: albúrnia de mel!”.

El posat enterc de la Maria dels Àngels s’anava ablanint a poc a poc. “No et sembla massa esdolceïda...?”. “I ara!”, vaig replicar, “només és vella i poc coneguda. Ningú més te la dirà, mai. I, no sé, a mi em fa l’efecte que té alguna cosa de màgic...”. “Vols dir?”

Un somrís li havia nascut a una punta de la boca, la va recórrer de llarg a llarg i se li va escampar per tota la cara. Em va mirar amb ulls murris i va dir, abans d’anar-se’n, “Camanduler!”.

Però em va deixar el somrís sencer. Realment devia ser màgica, la paraula, perquè m’havia donat més la Maria dels Àngels que totes les altres paraules del diccionari. I m’havia regalat una altra paraula. Albúrnia de camanduler...

Pep Albanell, escriptor i professor de l’Escola d’Escriptura.

PARES

El jovent que tenim a les aules és un dels col·lectius més manipulats pel consumisme. La publicitat omnipresent crea necessitats falses, i els fills són induïts a demanar –fins i tot exigir– objectes als pares. Per això és temerari permetre que el major educador dels fills siga la televisió.

Els progenitors, avui més que mai, no haurien de delegar la seua tasca educativa ni substituir les mostres d’afecte vers els fills –abraços, somriure, companyia...– per objectes com ara un nou mòbil o l’últim lliurament d’un videojoc.

Quan el menor creix, necessita que els pares i les mares hi tinguen una presència activa, exercesquen com a acompanyants –són els adults més importants!-. En això consisteix “viure pels fills”. Si renunciaren a més guanys materials –menys hores extres, guanyar menys, comprar menys- i alhora invertiren més temps a conéixer més els fills, aquests percebrien de primera mà que la felicitat no depén del verb tenir. En aquesta hipòtesi, la tasca educadora paterna i materna ajudarà a alliberar-se de l’esclavitud consumista.

c6rm1n6

dilluns 5 de maig de 2008

Frases fetes a la xarxa

2 comentaris:

Professions_ Cicles Formatius

webquests per a tutoria

per a la tutoria

Feu-hi una ullada

Continguts d'ampliació

Enllaços interessants

la closca de Corroquina

Arxiu

Cercadors

Sobre mi

Des d'on ens llegiu?

Etiquetes

Models d'instància

Benvinguts, passeu, passeu!

bloc del grup 2n ESO A, IES Politècnic 07-08

Un conte sobre el plaer de descobrir paraules noves.

PARES